En un moment on moltes veus interessades o ignorants, diuen que no hi ha alternatives, el Fòrum Social Català (FSCat, referent català del procés internacional del Fòrum Social Mundial, ha recollit durant el març propostes per “fer possible un altre país i un altre mon”, un pas més en el lema “un altre món és possible” que, des de la primera edició (2001) del FSM, s’ha estès entre els moviments socials d’arreu del món per impulsar un canvi en el model socieconòmic del segle XXI.
S’han recollit unes 90 propostes plurals i de diverses temàtiques, emmarcades en sis eixos temàtics, que seran presentades durant les sessions obertes d’abril, reunides per afinitats temàtiques. Serà els dissabtes 14, 21 i 28 d’abril. Les sessions seran a l’Espai ÀgoraCatalunya (Plaça Catalunya, 9, 4.ª 2.ª – cantonada Rambla Catalunya, Barcelona).
Les sessions de diàleg sobre les propostes queden així:
- 14 d’abril: de 10h a 11:45h: Drets ecològics; de 12:15h a 14h: Drets polítics, i de 16h a 20:00h, Drets polítics
- 21 d’abril: amb la mateixa divisió horària, 4 sessions sobre Drets econòmics
- 28 d’abril: de 10h a 11:45h, Cultura de pau; de 12:15h a 14h, Drets culturals, i de 16h a 20:00h, Drets socials
Després de les 3 trobades de l’abril, seguirà, al maig, una assemblea, per tractar la “Visió de conjunt i de futur” del procés del FSCat el dissabte 5 de maig de 11h a 18h, al mateix espai.
I l’assemblea de cloenda d’aquesta edició del FSCat amb la presentació dels resultats del procés, serà el diumenge 6 de maig d’11h a 14h a la Plaça Catalunya de Barcelona.
La Declaració de principis del FSM està present en totes les accions.
Per registrar-se a alguna o totes les sessions obertes, aquest és l’enllaç, o bé podeu enviar un correu electrònic a info@forumsocialcatala.cat.
2 comentarios:
Em sembla que s'hauria de posar en qüestió i dedicar un temps a reflexionar perquè s'accepta utilitzar una retòrica "d'alternatives" i "canviar el sistema" a l'hora que s'esgrimeixen batibulls de coses que fugen del conflicte amb els pilars del sistema i que són, pels temps que corren, totalment banals i insuficients.
Aquesta és la meva crítica major a l'ala reformista del 15M i crec que és una qüestió fonamental que s'hauria d'afrontar.
Perquè, en coherència a com hem viscut tots aquests anys, sembla que afrontar els grans problemes i qüestions propis ens costa.
Si no ens comencem a demanar a nosaltres mateixes rigor, i no parem de demanar als dirigents coses (demandes, per cert, que els legitimen com a dirigents i a nosaltres com a dirigits), si no fem un esforç per anar més enllà de totes les futileses que podria fomentar qualsevol partit polític ultra-capitalista, no anirem enlloc.
El primer capitalista i dirigent al qual ens hem d'enfrontar el tenim dins.
Sóc de l'opinió de veure totalment positiva la discussió "no descafeïnada" de les idees i els plantejaments, sempre des del respecte i des de l'interès general i no particular, per això crec que un no s'ha de tallar en utilitzar quan escaigui un to dur (contra les idees i les posicions, no contra les persones!).
Em sembla que s'hauria de posar en qüestió i dedicar un temps a reflexionar perquè s'accepta utilitzar una retòrica "d'alternatives" i "canviar el sistema" a l'hora que s'esgrimeixen batibulls de coses que fugen del conflicte amb els pilars del sistema i que són, pels temps que corren, totalment banals i insuficients.
Aquesta és la meva crítica major a l'ala reformista del 15M i crec que és una qüestió fonamental que s'hauria d'afrontar.
Perquè, en coherència a com hem viscut tots aquests anys, sembla que afrontar els grans problemes i qüestions propis ens costa.
Si no ens comencem a demanar a nosaltres mateixes rigor, i no parem de demanar als dirigents coses (demandes, per cert, que els legitimen com a dirigents i a nosaltres com a dirigits), si no fem un esforç per anar més enllà de totes les futileses que podria fomentar qualsevol partit polític ultra-capitalista, no anirem enlloc.
El primer capitalista i dirigent al qual ens hem d'enfrontar el tenim dins.
Sóc de l'opinió de veure totalment positiva la discussió "no descafeïnada" de les idees i els plantejaments, sempre des del respecte i des de l'interès general i no particular, per això crec que un no s'ha de tallar en utilitzar quan escaigui un to dur (contra les idees i les posicions, no contra les persones!).
Publicar un comentario